«No podem canviar les cartes que se’ns reparteixen, però sí que podem decidir com juguem la partida.»
La veritat és que aquest llibre et fa pensar, fins hi tot et fa arribar a la conclusió que avegades la vida ens dóna més del que ens pensem i nosaltres per culpa d’ofegar-nos en un got d’aigua no les sabem aprofitar.
Molt sovint a les persones ens agrada enganyar-nos, creem un reflex del que és la nostra vida i pensem que som feliços, pensem que allò que tenim és allò que volem, i no ens adonem que, en realitat, només aconseguim allò que volem quan no ho estem buscant.
I és curiós com, sense voler-ho, un dia la felicitat arriba a la teva vida, no la buscaves, no pretenies que vingués, de fet, pensaves que ja la tenies, però de mica en mica te n'adones que, comparat amb el que senties, aquella sensació antiga no val res, és menys que fum, una simple il·lusió, i vols aferrar-te com sigui al nou sentiment.
I és ben cert que aquesta felicitat no ve sola, sempre ve acompanyada d’alguna cosa, i és això el que et fa realment afortunat.
Per tant, quan un moment com aquest t’apareix, l’has d’aprofitar i no deixar passar l’oportunitat que se’t presenta, doncs mai no pots saber si tornarà a succeir. S’ha de viure el moment i intentar ser feliç sempre, pensant que cada moment és el millor moment.
He aprés que cal gaudir del viatge i no pensar només en meta.
Aquestes són les conclusions que he tret d’aquest llibre, en Pauch està en una situació molt difícil però a nosaltres encara ens queda una vida per endevant.
